MARATO DE MUNTANYA DE L'ARDENYA

Companys, avui començarem d'una manera diferent la nostra crónica...
Imagineu per un moment un ring de boxa (pensareu que estic foll), les gomes, el tartà, el públic i la titoneta de rigor despampanant i de corves inverosímils que es mou com un gall dindi pel ring amb la roba d'anar el diumenge d'excursió pel camp a buscar bolets...
Ara mateix tot això no té importancia, mirem a l'animador de la vetllada que diu per megafonia:
Y EN LA ESQUINA IZQUIERDA!!!
CON CALZON ROJO!!!
CON 74 KG DE PESO!!!
VUELVE A LOS CUADRILATEROS JUAAAAAAN DIEEEEEGOOOOO MARTIIIIIIIN MARIIIIIIIIN !!!
EL EXPRESO DE NAVATAAAA, QUE REAPARECE DESPUÉS DE UN DURO COMBATE CON EL TAGA QUE LE DEJÓ GRAVES SECUELAS !!!
Doncs si companys, hem de celebrar el retorn d'en Juan Diego, amb 4h 44 min de temps en cursa i molt a prop dels top ten i val a dir que avui, a davant havia alguns primers espases.
L'únic que he pogut veure és que ha sortir com sempre, alegre com una llebre, deixant clar ja del principi el potencial que té; i és que avui si volies anar amb els 20 primers a les primeres rampes havies de sortir a ritmillo...
Bé, ara baixem de nivell un esglaó i escoltem a un que va arribar 40 minuts després.
Jo a la sortida em vaig incrustar en un segon grupet en la posició 25 més o menys, davant meu trams de pista amb sorra un xic espessa i corriols humits i nets corribles 100%.
La primera pujada del km 5 era d'apretar les dents però vaig notar que els 3 dies de descans d'aquesta setmana em van posar el cos mig a punt, pujem sense problemes...
Després de baixar la primera agulla tenim una successió de tobogans de pista i corriolets fàcils de portar.
Una pujadeta de no gaire dificultat i 3-4 km de pista suau és el que segueix. Els faig amb l'Olga Mankó de l'UEC Anoia (companya de molts km aquest any), en Cisco Garrido del Tuga X Avi que conec de la Marató de la Vall del Congost i un finisher de 17h al UTSM (Montsant), baixem la velocitat i anem explicant aventuretes...
Després de la treva al km 17 (sempre aproximadament) fem una altra pujada forta i un tram carenat un xic complicat, les parets de pedra de la zona requereixen buscar la millor aresta i tenen un bon treball de cames....
Cap al 22 arriba l'hora de la veritat, una baixada brutal de pedra llefiscosa i corriols plens de rocs d'un tamany important i un parell de basses un xic fondes que em menjo tot content XOOOOOOOOOOF!
Fins al 28 i pico tres ports molt concentradets, de categoria especial (per els locomotores del club posem de segona o tercera) que començo a escalar i en posen les pulsacions com el so de la bateria en un concert de PANTERA (en Carlos Soler o en David Alsina suposo que sabran de que parlo).
Baixem per una baixada de V E R T I G E N en "U", tota de sorra, que tinc que gestionar donant saltets a banda i banda (ziga-zaga que diria en Guardiola) i anant amb molt de compte perque fa dies que les meves Asics tenen el taquejat fotut de la part de davant.
Cap al km 30 faig una altra pujada en pista oberta, molt pronunciada, torno a sentir als Pantera mentre que em deixo els ronyons (ja anem justets)   i enfilo els últims 8 km de cursa a on he trobat una baixada suau part dels km de la sortida; que en un principi eren fácils i en baixada i a la tornada es converteixen en una succesió de turonets o dunes que es fan una mica incómodes per la càrrega general que portem a les cames....
Ja practicament he tancat l'any, un ultra, 8 maratons (10 si sumem l'abandonament de l'Emmona al 45 i 45 més al Garraf) és el més béstia que he fet i vull dir-vos que una part molt important de la feina és vostra.
A aquells que amb els seus consells, amb cinc minutets de facebook, algun correu electrónic, o que hem compartit cursa etc. van dedicats tots aquests km.
GRÀCIES AMB MAJÚSCULES.

per J. Aranda