Hola companys:
Primer demanar disculpes per no haver comentat la batalla de Llançà,
que va ser molt bona i és que aquesta setmana no m'he vist física ni
anímicament amb ganes d'escriu-re.
Intentant d'evadir-me una mica d'aquest malestar del que ja he
invertit el temps que considero que ja és suficient per reflexionar
(si no ho faig, al final no tinc ganes de fer absolutament res); m'he
tirar del llit a les 3 de la matinada d'avui diumenge per anar a un
lloc que recomano a tothom del club d'anar. La Cursa del Pastisset.
Juan Diego i jo comencem a baixar cap a Terres d'Ebre al tran tran tot
comentant batalletes passades i possibles plans de futur per aquest
any fent una paradeta per estirar les cames al Médol, molt a prop del
nostre lloc de destinació.
Jo és la segona vegada que tasto aquest circuit i el meu objectiu és
de passar un matí sense ensurtos i recuperar aviat per tornar a
entrenar lo abans possible ja que aviat començaran les càrregues
fortes de km al meu calendari particular i necessito assolir un ritme
adecuat per llarga distància i posar la musculatura a punt per
properes fites i trobo que aquest lloc és inmillorable per fer-ho;
aquest cap de setmana no tenia alternatives pel que mi m'agrada.
A en Juan Diego ja comença a pujar-li la "bilirrubina" (com la canço
de Juan Luís Guerra) quan veu el rétol d'entrada al poble, o al menys
és el que a mi em sembla, però algu em diu que ja està com una moto ja
fa una bona estona i això em fa pensar en les sensacions que tenia jo
quan em pujava al cotxe sol els dos anys anteriors i enfilava
carretera avall a llocs desconeguts i a curses que no se que em
podrien deparar.
Una vegada vam aparcar, ens vam apropar al xiringuito de
l'organització a tastar l'ambient i encara no havia gaire moviment,
així que anem a donar un cop d'ull als primers metres de cursa pel
poble fins a arribar al principi del primer tram de terra.
En tornar del reconeixement jo vaig a fer el "control antidopatge" i
el soci opta per fer un "dipósit a curt termini" que suposo que deu
ser dels nervis del debut en un lloc desconegut (suposo que a tots ens
ha passat alguna vegada això d'anar a "empényer l'orgull" no?)
Recollim pitralls i ensumem el primer flaire de l'escudella que donen
després de la cursa (al lloro!!! sense límit!!! i amb tota la xixa que
volgueu) i abans d'enfilar cap al cotxe a posar-nos de "luces" com els
toreros comentem si per comptes d'anar a córrer no ens quedem a la
placeta i ens fotem la de deu amb el que estaven preparant,
buffffff!!!
Una vegada hem escalfat una mica (la merda d'escalfament que es sol
fer, perqué l'únic que tens es ganes de que comenci la funció), ens
coloquem al "corralet" pel passar el control de xip i comencem tots
dos un estrany ball d'intercanvi de les sensacions del moment,
badalls, salts, etc. típic de l'impaciéncia pre-sortida.
A partir d'ara em centro en el que a mi em pertoca i el que vaig poder
experimentar perqué Juan Diego i jo fem dos carreres diferents i quan
vam sortir ja el vaig perdre.
Inicio el "callejeo" pel poble rebent alguna empenteta sense
importancia d'alguns companys, aquells que agafen les coses amb molt
d'impetu i després s'adonen de que el tema és més seriós del que
sembla al principi de cursa. Jo com que encara estic amb la caraja a
sobre i pendent de trobar un ritme de respitació per les arcades
gairebé ni m'entero. Els deixo passar...
Enfilo el Barranc del catxorro a ritme tranquil, a estones sol, a
estones enllaçant grups de companys de 4 o 5 unitats tot mirant a
terra quines traçades fan i mirant de fer apoyos en zones de terra o
pedra fonda i eixuta. M'ensurto bastant bé.
Agafem un bon tram de pista sense problemes al 80% (suposo) i vaig a
buscar el corriol fins a les cases de Costumà.
Pujant per Cova de Culla fins a Mas de Monclus baixo el ritme perque
estem a prop d'un dels plats forts de la prova, l'ascensió al Balneari
de Cardo per la sendera del Coll d'Odres. Intento posar la meva ment
en blanc i fusionar-me amb l'entorn, intentant buscar el ritme amb el
que gaudeixi més.
I arriva el "plato de callos" del dia. La pujada del 10'5 al 15 a la
Creu de Santos. Tiro de fre i començo un "uno-dos" , "uno-dos" lent,
ferragós però continu i sense parar mai cap a munt (un dels objectius
que tinc per aquest any, posar el peu una miqueta més allà a on abans
parava una estoneta).
Conforme et vas apropant al cim, un vent fred em comença a molestar
perqué respiro molt per la boca. La gola s'em comença a irritar una
mica donat que la beguda dels bidons que porto també està fresqueta.
L'últim tram abans del control de la Creu és el més fotut i el que es
fa més lent per a tots els folls que estem perduts aqui aquest mati i
es converteix en el més semblant a una processó de setmana santa
buffff!
Passada la Creu es baixa un tram de la cresta molt técnic i em noto un
xic carregat de la pujada així que em prenc el gel que m'ha donat en
Juan Diego (strawberry-banana no l'havia tastat mai) i inicio el
descens baixant com un ànec marejat, amb una técnica de descens que
semblava el gilipolles aquell que sortia a TV3 (no se si sabeu de qui
parlo).
Agafo un altre corriol en acabar el descens vertiginós i............un
moment que vaig a regar les
plantes.........AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAHHHHHHH que
"gustirrrriniiiiin"!!!!!!
Bé, ja tornem a estar operatius, com deia agafo una sendera (que així
li diuen per aquestes contrades) i vaig acabant d'escalfar d'alló més
la planta dels meus peus (amb el descens de la Creu ja la tenia mig
bullint) i d'aquest corriol mig técnic paso a pista per córrer i vaig
a buscar el Coll de Murtero, que pujo bé al tran tran xerrant amb en
Rafa Reverter del Btt Montbike Amposta una estoneta.
Faig una baixada llarga al Mas de Monclus de nou a on trobo una mica
de tot, trams netejats, pedra difícil de treballar, sorra humida
llefiscosa... tot això ho vaig gestionant al mateix ritme tranquil
perque abans d'arribar al poble hi ha dos turonets sense importància
que si em deixo anar, quan arribi potser un suplici el tram final.
Cova de Culla (més pista, aprox a ritme 4'40/km), els dos turonets
sense problemes i després comença el corriol de baixada al poble que
faig al principi amb una petita alarma de rampes que desapareix en un
parell de minutets amb un canvi en la meva manera d'apoyar els peus en
les pedres i per acabar tot un ziga-zaga amb un tram d'escales pels
carrers del poble que faig a tota gardela buscant la línia d'arribada
a la que arribo bastant sencer i amb l'únic handicap de la gola
irritada. Bona cursa penso.
A l'arribada comentem la jugada amb en Juan Diego, recollim els
obsequis (samarreta i buff) i anem cap a les dutxes perque el fred ja
ens comença a calar fins als ossos.
Al vestuari coneixem a en Jesús Tiscar, un home que sembla ja bastant
curtit en muntanya i per extensió obrim una línia de contacte amb el
Club al que pertany per inter canviar impressions i demanar consell
per properes curses a la zona i anem de nou cap a la plaça a donar
bona compta d'una escudella calenteta (el millor remei per la meva
gola irritada) i uns pastissets abans de tornar a agafar el camí de
tornada a casa.
Fem una paradeta técnica a on faig un café i em foto un Strepsils per
acabar d'arreglar el mal de coll i en Juan Diego m'acaba d'explicar
les seves sensacions i a on jo li comento que jo continuaré fent-li
recomanacions de curses, que algunes anirem per primera vegada tots
dos alhora i que existeix la possibilitat d'equivocar-se i que no
t'agradi el que veus però el meu company està tan eufóric que de
moment em compra tot el que li venc.
Salut companys!!!
