Trail Running Arbeca

Hooooola companys!!!
Bé, el club també ha deixat la seva emprempta a la comarca de Les Garrigues....
I es que cada vegada costa més de llevar-se, el meu nen petit està treguent les dentetes i les nits són una loteria, de vegades bones, de vegades dolentes. Després tenim el handicap de que cada vegada volem anar més lluny i que a l'hivern grrrrrrrrr, quina mandra tirar-se del llit!!!
A les 3 del matí sonava el despertador i començava una pallisa de 200 i pico km fins a Arbeca. Decideixo anar per l'eix, 25 minuts més de ruta i m'estalvio 36 euros en peatges.
Fent una sola parada per repostar a la Repsol de Sant Pere de Sallavinera em vaig plantar al poble d'Arbeca a les 6.35 h.
Hem reben carrers estrets, vells, molt vells i amb molta pols blanquinosa, cosa que ja em fa pensar quin tipus de superficie em trobaré avui.
2 vailets del poble fumant un "maiet" i un parell de voluntaris que semblaven d'algun pais de l'est de Europa van ser els meus guies fins a les pistes d'Atletisme Ramón Bellmunt.
Quan arribo només erem 4 cotxes davant d'una valla que no deixava veure res perqué no teniem llums en cap lloc. Vaig tancar-me a fer nones 1 h i cada 15 min em fotia una petita dosi de calefacció, aquesta hora de descans em reconforta tot i que no és el mateix que dormir al teu llit.
Comença a sortir el sol i vaig començant a veure un dia seré i sense núvols, davant meu es comencen a veure les pistes d'atletisme i el camp d'herba artificial coberts pel gebre del matí.
Ja fa una mitja hora que voluntaris del poble es movien enmig de la primera claror del dia traginant valles rovellades i molt velles al voltant de les instalacions, un parell de motos d'enduro sortien com fletxes a repassar les marques i el director de cursa amb un tot terreny pick-up feia viatges sense parar a tota castanya....
El director de la cursa és en Josep Maria Romero Parra, finisher entre d'altres dels 100 km del Sahara i l'Atacama Crossing Chile i també apadrina la cursa en Carlos Ultrarun que té ni més ni menys que el Vietnam Race, 100 km sahara, Gobi March, Atacama Crossing, Maraton de las Arenas, 100 milles de Namibia, Desert Cup de Mali,....etc etc.
Recullo el pitrall número 5 i em fixo en dos rétols ben grans que hi ha a l'entrada de l'Estadi, en un es parla del treball, esforç i tenacitat de la gent de la zona per aconseguir les instal.lacons i en l'altre posava i amb lletres ben grans PROHIBIT MENJAR PIPES A L'ESTADI. Pel tamany de les lletres deu ser un gran problema je je je....
La gent comença a xerrar de marques, de com seran els avituallaments  (suposo que per la fred que carda, 3 graus sota cero!!!), que si realment és muntanya el que farem, per a tot hi ha resposta en un petit brifing amb en Josep Maria.
La cursa és un 1526 d'acumulat per 37 km i sortim amb tres grau sota cero i transcorre en un dibuix de terreny que podria ser uns Monegros amb una mica d'arbres (em sembla). Et coloquen trams de pista o corriol amb terra blanquinosa i pedra de tant en tant que són molt corribles però tens que ser un corredor amb "punch" per fer-ho ràpid, donat que Josep Maria et va col.locant continuament turonets punxeguts per apretar les dents durant els 20 primers km.
El cos, quan veu pista, s'engresca i tira, per els corriolets llaminers que vas veient i a partir del km 15 sobretot per l'aire que tenim amb nosaltres que bufa de cantó i la sensació térmica és encara més freda del que sembla i vas més ràpid del que tu creus que pots anar.
De tant en tant apareix algun sembrat també d'ametllers, amb el terra llaurat, que fa que els peus s'enfonsin i se't frenin les cames quan les tens acostumades a impactar en terra més dur.
Durant el trajecte, vaig compartir km amb el marit de l'Olga Manko, un ex-pilot d'enduro que la seva dona comença a ser coneguda en curses ultra i amb un debutant de la zona que era la primera vegada que es presentava a  una cursa (vaja debut, un trail de 37 km per començar), fent la resta del recorregut en solitari començant en onzena posició i acabant el 23, al meu aire, com sempre...
Especialment durs van ser els 4 últims km quan la sensació de fred amb el vent era més intensa i no podria obrir els gels per no tenir sensibilitat a les mans, només tirava amb l'aigua del camelback.
En fi, una prova que recomano a la gent del club guanyadora de curses i a la gent que vulgui conéixer un altre tipus de terreny i la fre de Les Garrigues.
No vaig trobar a faltar res en quant a infraestructura ni avituallaments, és ben bé el que ens venen a la propaganda de la cursa i per ser la primera edició no va estar gens malament...
Per cert, les butis no les fan com aqui, el pa amb tomàquet el substitueixen per un oli excel.lent, all i julivert.
Si algú baixa per la segona edició que sapigueu que el dia de la cursa el poble d'Arbeca està en festes, i es fan la fira de l'oli (donen a provar l'oli de la collita d'enguany) i la fira del gos de caça (que potser a en Juan Diego li pot interessar perqué és aficionat).
SALUT I KM. Ens veiem el dia 11 de desembre que em queda gent per conéixer!!!

per J. Aranda