MARXA PEL GARRAF

Hola companys/es:
Ja tornem a estar aqui per explicar alguna batalleta.
Primer vull demanar disculpes per no donar la meva crónica sobre el Puigsacalm. La setmana després he estat descansat tot el que m'ha deixat la feina, la casa, etc. i us asseguro que estava ben baldat després de 8h i pico de travessa però us recomano la prova i en les mateixes condicions de pluja, fang, etc., perqué t'obliga a treballar amb el cos d'una manera molt diferent (tot i que estic segur que hi ha gent del club que en aquestes condicions van a tot gassssss).
En fi, la setmana després de Sant Esteve d'en Bas només vaig fer una tirada de 1h i mitja enmig de la setmana deixant 3 i 2 dies de descans a banda i banda abans d'enfrontar-me al Massís del Garraf.
Va costar de llevar-se el diumenge, i cada vegada costa més, cada vegada més lluny i proves més llargues...
Vaig sortir a les 6'18h donat que la gent de l'organització em van fer anar al cotxe dos vegades al cotxe perqué amb la llicencia FEEC no en feien prou per donar la tarja de control, mare meva....
Aquests 18 minuts de retard potser em podrien haver posat millor en els corriols de la primera pujada, de tota manera, el control de marxants es fa com a Matagalls, entrada-sortida per lector de codi de barres.
La primera hora va ser ferragosa, la pujada al control de Campgràs va ser una pujada enmig d'un embús de caminants que vaig fer amb el ganivet entre les dents, amb la llum del frontal i buscant cada forat per on atacar a cada persona que em trobava, intentant perdre el mínim de temps possible.
Estava amb una mica de mal humor pero quan vaig veure sortir el sol les sensacions eren millors.
Després de l'A1 comença un descens progressiu fins al poble de Garraf, tenia davant meu corriols amb força rocalla que m'obligaven a fer un treball de turmells molt fort, i una vegetació molt punxeguda per tot arreu que m'assenyalava de valent les cames (almenys durant la primera mitja hora).
El Massís del Garraf és una zona molt seca, amb un relleu molt abrupte, fruit de l'erosió de la pluja i el vent durant segles.
Després de fer un llarg tram de baixada d'asfalt vell, i abans d'arribar al A2 del Garraf vaig fer un descens molt chulo en pista amb pedra petita a la vora del mar fins a la platja de Garraf a on m'esperava el segon control.
Al Garraf vaig coincidir amb un veí meu de quan era peque i em va anar de conya per posar-nos al dia de les nostres vides un momentet i l'abric d'un bon porronet de vi i un mini de pernil york. El soroll de l'aigua del mar de ben matí i la tranquilitat de la platja fan que et vinguin ganes d'acabar la cursa allà mateix...
Després de l'A2 emprenem un pujada a cop de ronyó fins a Can Lluçà i el control de la collada de Vallgrassa. L'entrepà us asseguro que només em va durar a l'estomac 10 minuts, quina feinada!!!
El tram entre La collada de Vallgrassa i el control de can carxol és molt agradable i ideal per deixar anar
les cames. Pista oberta amb turonets que vaig anar gestionant fent una mica de cada sense accelerar a tope, com em ve de gust segons el que el cos em demana.
A Can Carxol, bufff, BOTIFARRES!!!
Cullons! Vaig estar dubtant 30 segons i ........ZAS, em vaig menjar una i una mica més de porronet i isotónics (al final pensareu que sóc un adicte al vi, només un rajolí perque circuli la sang una mica eh?) i després de que t'ofereixin entrepans que toca?   Doncs si senyor, com al Garraf, PUJADÓ a cop de ronyó!!!
La buti em va durar........res. Amb energies renovades vaig fer la pujada a la Morella (sostre de la prova) a un ritme de l'óstia, apretant les dents en cada corva, saltant per les pedres, una estranya sensació de força m'apretava per dintre i vaig disfrutarla fins que la paraula SENY va aparéixer pel meu cap. Un moment collonut us ho asseguro...
La baixada de la Morella i el pas dels dos següents controls fins a meta són uns deu km de treball de cap a bona marxa alternant baixades técniques de rocalla petita, corriols i pista, un vasodilatador a les 4h i mitja de travessa, uns terrons de sucre, un parell de coles (xuxes) i molta, molta aigua i molt, molt de cap van fer la resta de la feina fins a meta.
En arribar, ni rastre de rampes, entrada suau, a bon ritme, disfrutant del moment, dos grans curses en dos setmanes, 99 km de sensacions de plaer i de patiment....
I ara ho comparteixo amb vosaltres.
Salut companys.

per Jose Antonio Aranda